martes, 13 de diciembre de 2011

ELS “FELIÇOS ANYS VINT”?
Un creixement econòmic desigual
Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemonia econòmica es va desplaçar des de la Gran Bretanya cap als Estats Units, i Nova York es va convertir en el centre financer mundial.
 La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i difícil a causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i l’augment de l’atur.
 A partir de 1923 va haver-hi un creixement de la producció, un descens de l’atur i una millora del nivell de vida als països europeus.
El triomf de les primeres dictadures
A Europa els imperis autoritaris havien desaparegut i als països nous es van implantar règims democràtics. Però els primers anys les democràcies es van desenvolupar en un moment de crisi econòmica, que va generar greus tensions socials, i entre les classes mitjanes i altes en va estendre el temor que esclataria una revolució comunista. A causa de la crisi econòmica i política, es van imposar règims dictatorials en alguns països. El cas mes destacat es el de Mussolini, l’italià líder del partit feixista que va arribar al poder.
La política internacional: de la tensió a l’esperança
La tensió entre França i Alemanya va provocar un nou conflicte que va esclatar quan Alemanya no va poder afrontar el pagament de les reparacions de guerra que devia a França, que tampoc podria pagar el deute que havia contret amb els Estats Units durant la guerra. L’exèrcit francès va ocupar la regió del Ruhr amb l’intencio d’explotar aquestes mines alemanes, però els treballadors van respondre amb vagues i amb la resistència pasiva.
Els Estats Units van posar en marxa el pla Dawes: Alemanya rebria un préstec dels Estats Units que li permetria pagar les reparacions als aliats, i aquests, serien capaços de pagar els deutes als Estats Units.

 Degut al bon enteniment entre França i Alemanya, van fer el tractat de Locarno: Alemanya reconeixia les seues fronteres i la zona desmilitaritzada  quedava sota el control britànic i italià.
LA CRISI DELS ANYS TRENTA
L’origen de la crisi
Les causes de la crisi del 29 van ser:
·         La Superproducció : Duran la primera Guerra Mundial, els països implicats havien centrat l’economia en la producció de guerra i altres països els van substituir en el mercat internacional. Els països tradicionals van tornar a la producció habitual i aquesta circumstancia va generar l’excedent de productes.
·         L’Especulació: els bancs havien concedit molts crèdits a les empreses i aquestes utilitzaven aquests diners per a falsejar els comptes i fer veure que tenien beneficis econòmics. Tot aquest capital flotant no invertit va provocar un augment del tipus d’interès i va provocar la ruina de moltes empreses
Com a conseqüència va esclatar la crisi de la brosa. . Quan les empreses i els bancs van buscar diners per a afrontar els pagaments, van vendre totes les accions. El dijous negre (24 d’octubre de 1929) va haver-hi una venda massiva d’accions, que causà l’enfonsament del valor de les empreses i  la ruina del inversors. 
Les conseqüències de la crisi i els intents de solució
La crisi va causar un gran augment de l’atur. Els bancs van reduir els préstecs, mesura que va facilitar l’expansió de la crisi. Es va estendre ràpidament a escala mundial per dos motius:

·         Els Estats Units van reduir les importacions i això va portar la crisi als països que li subministraven matèries primeres.
·         La banca nord-americana va començar a repatriar els capitals prestats durant el pla Dawes. Això va fer que la crisi s’estenguera per Europa.
A tots el països es van implantar politiques per a eixir de la crisi. Es pretenia incrementar el consum i reactivar l’economia.

El triomf de l’extremisme polític
La insolidaritat internacional i la crisi econòmica  van fer perdre la confiança de la població en la democràcia i en els partits tradicionals.
·         Els obrers ui el camperols, que patien el efectes de la crisi, van augmentar el suport als partits comunistes. La Unió Soviètica es va convertir per a ells en el model que calia seguir.
·         Les classes mitjanes i la burgesia van començar a donar suport als partits de l’extrema dreta, perquè van considerar que els partits mes moderats eren incapaços de traure la crisi i d’evitar que esclatara una revolució comunista.
En aquest ambient va aparèixer una nova onada de dictadures. El cas mes important va ser a Alemanya, on va triomfar el règim nazi, dirigit per Hitler.

jueves, 8 de diciembre de 2011

Videos

Años 20


España en la Primera Guerra Mundial


El mundo después de la Primera Guerra Mundial


El tratado de Versailles


Cultura 1920-1930

martes, 6 de diciembre de 2011

UN CONFLICTE DIFERENT.

UNA GUERRA LLARGA Y SAGNANT


En la primera guerra es van mobilitzar 65 milions de soldat. No debades va ser anomenada la Gran Guerra.

Els soldats van haver de passar mesos sencers vivint en trinxeres, coberts de fang, sotmesos a constants bombardejos i amb unes condicions de sanitat i higiene inexistents.
Hi van morir més de 8 milions de persones i va haver-hi 9 milions de ferits.
Eren homes joves, circumstància que tingué profundes consequéncies en la població.


LA MOBILITZACIÓ DE LA REREGUARDA


La guerra econòmica va adquirir tanta importància cm la militar.
Es va imposar una economia de guerra: se suspengué la llibertad de producció i comerç, de manera que l'estat prenia les decisions sobre la producció, no les empreses o els ciutadans.
Un dels efectes indirectes de la guerra va ser la incorporació de les dones al treball de casa. Com que els homes lluitaven al front, les dones van haver d'ocupar el seu lloc a les fàbriques i als camps.
Quan la guerra va acabar, molts països van concedir drets polítics a les dones.
L'estat també va començar a controloar la moral de la població,usant amb aquesta finalitat els mitjans de comunicació i la censura. D'aquesta manera, la propaganda va passar a ser una arma més del conflicte.
L'aplicació dels canvis tecnológics constants
La llarga duració de la guerra va fer que s'intentaren introduir noves armes difinitives que desequilibrarien la contesa (blindats, armes químiques, artilleria...).

Les conseqüéncies del conflicte i l'organització de la pau.

La Pau de París creà un mapa europeu totalemnt nou, on van desaparéixer dos imperis tradicionals (Àustria i l'impero otomà) i van aparéixer al seu lloc nous països. Així mateix, imposà a Alemanya condicions molt dures, que crearen un gran descontentament en aquest país.


La Pau de París i el tractat de Versalles (1919-1920).


Anomenem Pau de París el conjunt de tractas signats pels països vençuts: eren els tractats de Versalles, Saint Germain, Trianon, Sèvres i Neuilly.
La base ideològica de la Pau de París van ser els 14 punts exposats pel president nord-americà Wilson.
La Pau de París tenia tres objectius: impedir el reviscolament d'Alemanya; aconseguir un equilibri de poders i mantindre aïllada Rússia.

Els canvis territorials.

  • Pel tractat de Versalles, Alemanya va perdre totes les colónies, però també va perdre territoris a Europa.
  • L'imperi austrohongarés es va fragmentar en Àustria, Hongria i Txecoslovàquia, i va perdre territoris a favor de Iugoslàvia, Polónia i Romania.
  • L'imperi otomà es va convertit en la república de Turquia i va perdre alguns territoris.
             Ala fi de mantindre aïllada Rússia es van reforçar el estats que l'envoltaren.
  • Polònia va rebre territoris russos, austríacs i alemanys, i obtenia eixida al mar pel corredot de Danzig.
  • Romania va rebre la Trenssilvània de l'imperi austrohongarés.
           
Altres conseqüéncies de la guerra.

El tractat de Versalles no va ser un acord de pau, sinó una imposició (Diktat) que els alemanys van haver d'acceptar. Alemanya no acceptà mai aquesta imposició, però es veié forçada a signar el tractat. Aixó encoratjà un revengisme que fou crucial més endavant.
Finalment, seguint uns dels 14 punts de Wilson, es va impulsar la creació de la Societat de Nacions, que va nàixer en 1920, amb seu a Ginebra.